Torre Hermanac de Can Pi

Va ser edificada al segle XVI tot i que al segle XIX es va incorporar a un mas. A l’any 1577 es va concedir una llicència reial per edificar diverses torres a Begur i així poder defensar la població dels atacs pirates. El carrer Bonaventura, on es troba aquesta torre, era conegut com el carrer de les torres fins a l’any 1906.

Torre de Can Marquès

Tot i que està incorporada a un mas edificat el segle XIX, la torre es va aixecar al segle XVI, en un moment en què es va concedir una autorització reial per construir torres per a la defensa de les escomeses pirates. A la part de dalt, s’hi guardaven pedres i altres objectes per llançar als enemics en moments de setge.

Torre Pella i Forgàs

Torre edificada entorn del segle VI destinada a la defensa contra les escomeses pirates. Està construïda sobre la roca natural i destaquen els motius arabescos de les finestres. Va ser propietat del polític, advocat i historiador begurenc Josep Pella i Forgas (1852-1918).

Torre de Mas Mauri de Vall

D’aquesta torre, construïda al segle XVI, només es conserven dempeus set metres. El gruix del mur és de 1,30 m. i de totes les torres del poble, és la que té un diàmetre major en la seva base (4,10m.) pel que se suposa que era la més alta. Al seu costat hi havia un forn de calç, per proveir-los, i per això es va anar destruint tot el que falta de torre. Actualment la torre ha estat incorporada a la casa i convertida en part d’una estança.

Torre de Sant Ramon (Torre d'en Caixa)

Construïda el segle XVI per a la defensa de les escomeses pirates que assetjaven la Mediterrània. L’Accés a aquestes torres es feia mitjançant una escala de fusta al seu interior. Així es dificultava l’accés als atacants.

Torre de Mas d’en Pinc

Aquest mas és l’exemple perfecte del que havien esta, durant els segles XVI i XVII, els conjunts formats per masia (habitatge, quadres, corral,...) i torre de defensa. Com a detall especial d’aquesta  torre, no té porta exterior, i només s’hi pot accedir pel primer pis de la masia. En l’actualitat el propietari del mas és l’Ajuntament de Begur. Va ser restaurat l’any 1986, com a centre cultural, dedicat a la recerca i estudi del flamenc, en honor a la gran bailaora Carmen Amaya, que hi va passar els darrers dies de la seva vida. Avui en dia la masia és seu de la Fundació Nereo, entitat que preserva el medi ambient i que organitza cursets, jornades i altres accions relacionades amb el mar.