Torre Hermanac de Can Pi

Aquesta torre està situada al mateix carrer que la de Can Marquès, fet que ens permet deduir que aquest carrer era el principal punt de concentració de la població. Per aquesta raó fins a l'any 1906 el nom oficial d'aquest carrer fou el Carrer de les Torres. Aquesta torre data del segle XVI, i està adossada a un mas del segle XIX que va pertànyer a la família Pi, una de les més notables de Begur. Tenim constància documental de l'existència inicial d'onze torres, però actualment només se'n conserven sis. Les torres de defensa de Begur van ser declarades monuments històric artístics l'any 1944.

Torre de Can Marquès

Torre ben conservada, del segle XVI, tot i que pertany a un mas construït al segle XIX. La torre té una forma lleugerament cònica, amb un celler d'uns dos metres d'alt a la base. L'any 1577 es concedí una autorització general reial per edificar torres per a la defensa dels atacs dels pirates. Les torres solien tenir dos o tres pisos, aïllats per voltes grosses i comunicats per un forat lateral. Per pujar als pisos s'utilitzava una escala de fusta mòbil, i el darrer de la família que la feia servir l'arrossegava fins a dalt com a mesura de serugretat. Al terrat s'hi guardaven pedres i d'altres objectes contundents per llençar en cas d'atac. Un altre element de defensa era el matacà, una mena de finestral tapa i buit de baix, que sobresortia i era per on es llançaven també pedres.

Torre Pella i Forgas

El nom d'aquesta torre és degut a que fou propietat de l'il·lustre jurisconsult i historiador local el Sr. Josep Pella i Forgas (1852-1918). També ocupà diversos càrrecs polítics, fou pioner de l'arqueologia a la comarca, doncs la majoria dels posteriors estudis històrics de l'Empordà que s'han elaborat han tingut com a fonament les seves investigacions. Va escriure la monumental obra "Historia del Ampurdán". La torre descansa directament sobre el llit de la roca, fet que li dona una gran presència.

Torre de Mas Mauri de Vall

D’aquesta torre, construïda al segle XVI, només es conserven dempeus set metres. El gruix del mur és de 1,30 m. i de totes les torres del poble, és la que té un diàmetre major en la seva base (4,10m.) pel que se suposa que era la més alta. Al seu costat hi havia un forn de calç, per proveir-los, i per això es va anar destruint tot el que falta de torre. Actualment la torre ha estat incorporada a la casa i convertida en part d’una estança.

Torre de Sant Ramon

Antiga torre de defensa, també del segel XVI i molt ben conservada, situada al carrer de Sant Ramon, i coneguda popularment com torre d'en Caixa. La seva situació, precedint la pujada al castell, li dona una solemnitat pròpia de les grans edificacions. Tant per la seva conservació com per la seva posició, és la torre que millor es pot contemplar. Com es pot veure, la funció original defensiva de les torres dictava el seu estil de construcció: la porta d'entrada era de dimensions molt reduïdes, per tal d'obstaculitzar l'entrada dels atacants, i de vegades era substituïda per una finestra estreta i baixa.

Torre de Mas d’en Pinc

Aquesta torre es troba en un mas que és l'exemple perfecte del que havien estat les masies tradicionals catalanes del segle XVI i XVII. L'any 1961 l'artista de flamenc Carmen Amaya s'estableix al mas fins a la data de la seva mort el 19 de novembre de 1963. Avui en dia és propietat de l'Ajuntament de Begur, ocupat per l'Àrea de Medi Ambient, i entitats que treballen per a la gestió, protecció, estudi i difusió del capital marí i terrestre de Begur i Esclanyà dins el marc del desenvolupament sostenible.