Carrer del Castell

Aquest carrer té moltes connotacions del període medieval, ja que es tracta d'un carrer estret, rústic i d'aspecte feréstec. La seva pujada esglaonada i tortuosa, i les petites cases, adaptades a la topografia, representen un interessant conjunt arquitectònic. A l'època medieval era l'accés natural al castell. Segons explica la tradició, els veïns del carrer estaven obligats a oferir, com a tribut de vassallatge, un got d'aigua als senyors que hi passaven.

Carrer de Vera

El carrer dels corallers. Vera és una localitat d’Almeria on molts begurencs anaven a buscar corall des del segle XIV fins al segle XIX. El corall era una de les activitats econòmiques més importants de la població. Les cases d’aquest carrer, conjuntament amb les del carrer Sant Antoni, són senzilles i d’estètica molt modesta.

Casino Cultural

Va ser inaugurat l’any 1870 i fou construït per iniciativa dels indians, d’aquí que es conegués com a Casino dels Senyors o Casino Vell. Representa la fusió dels dos antics casinos de la població: El Bagurense i La Unión. Arquitectònicament cal destacar la monumentalitat de l’edificació: grans finestrals i portes resseguits per motllures, i les parets exteriors de pedra sense treballar.

El castell

El castell de Begur és d'origen medieval. Al llarg de la historia, el catell ha estat destruït en vàries ocasions, la darrera el 1810 durant les Guerres Napoleòniques. Avui en dia, al cim del turó només veiem les runes de l'estructura medieval, doncs els merlets van ser construïts el 1956 per donar al monument l'aspecte de l'edifici de tipus defensiu que fou en el passat. Actualment és utilitzat com a mirador, oferint una excel·lent vista panoràmica del nord de la Costa Brava: al nord podem contemplar la badia de la desembocadura del riu Ter i les Illes Medes, amb el Cap de Creus de fons; a l'est, la plana del Baix Empordà, amb el massís de les Gavarres, i els Pirineus; i al sud es pot gaudir d'una immillorable vista panoràmica de tot el casc antic de Begur i els seus monuments.

Centre artístic Begurenc

Aquest centre va aplegar la vida social i cultural del poble des dels darrers anys del S.XIX, fins a l'esclat de la Guerra Civil. Va ser fundat per la família Forgas Estrabau i pels obrers de la Fàbrica Forgas. El 1918, el begurenc Marià Frigola Forgas llogava la sala de ball i el teatre per fer cinema mut, i el cinema va seguir actiu fins al 1978.

Ermita de Sant Ramon

Les primeres notes documentals de la construcció de l’ermita són del segle XVIII. Durant la Guerra Civil (1936-1939) va ser completament destruïda, i el 1951, gràcies a una iniciativa privada, se’n va iniciar la reconstrucció intentant reproduir l’antiga edificació

Es Cantó d'es Peix

Abans que s’inaugurés el mercat municipal l’any 1963, el mercat es feia a la plaça de la vila i en aquest indret es col·locaven les parades de peix. Cada dia al matí, entre dos quarts de vuit i les vuit, arribaven les dones carregades amb cistells de peix que anaven deixant sobre les taules de fusta que hi havia preparades. En aquest indret també s’explicaven totes les xafarderies i anècdotes de Begur i la seva gent

Escoles Velles

Aquest edifici es va convertir en escola pública l’any 1961 i va funcionar com a tal fins a mitjan dels anys 70, moment en què es van inaugurar les escoles actuals a les afores de la població.

Es Pedrís Llarg

Aquest banc de pedra allargat, que recorre la façana lateral de l’església, es coneix popularment com es pedrís llarg. Pel seu emplaçament, és un mirador perfecte de la vida social del poble i ha estat, per a diverses generacions de begurencs, un lloc on parar-hi la fresca i fer-hi tertúlia. Les seves pedres arrodonides i gastades pel pas dels anys així ho testimonien.

Plaça Forgas

En aquesta plaça hi estava la fàbrica Forgas, dedicada a la indústria surera, que havia aglutinat diferents tallers de taps establerts a Begur. Va arribar a tenir més de 600 treballadors durant els primers anys del segle XX. En el recinte de l’antiga fàbrica, la bailaora Carmen Amaya va oferir un dels seus últims espectacles el 24 d’agost de 1963.

Església de St.Pere

L’edifici original (molt més petit) data de l’any 1199, però s’amplià entre els anys 1600 i 1624, seguint les directrius de l’estil gòtic. Durant el segle XVIII es modificà la seva estructura interna per tal de crear un nou espai dedicat a Santa Reparada, patrona de Begur. L’exterior de l’edifici és modest, i al mur de cara nord hi trobem Es Pedrís Llarg (nr. 5).