Carmen Amaya

Carmen Amaya va néixer el 2 de novembre de 1913 arran de mar, al Somorrostro de Barcelona. La seva vida, però, està envoltada de misteri i llegenda, com correspon a tots els mites.

Va començar a ballar de ben petita a les tavernes de Barcelona acompanyada del seu pare, el Chino. Balladora genial, dona de temperament, Carmen Amaya va tenir una vida intensa i apassionada, i va convertir-se una llegenda del flamenc.

Després de voltar per Europa i Amèrica i ballar en els millors teatres, cabarets i sales de ball, retorna a casa convertida en un mite.

La bailaora buscava un lloc per recollir-se entre gira i gira i descansar i segons s’explica, Carmen Amaya s’enamora del mas d’en Pinc per una fotografia que li mostra el seu representant.

De seguida s’estableix una gran complicitat entre la balladora i Begur, participant de manera altruista en tot el que se li demanava.

El seu últim acte de generositat fou organitzar un ball al vell pati de la fàbrica Forgas per recaptar diners per il·luminar el castell de Begur, on hi varen acudir personalitats com Salvador Dalí i Gala o Madeleine Carroll.

Degut al seu fràgil estat de salut, patia insuficiència renal, emmalalteix i la pròpia artista demana que la traslladin a Begur, perquè vol morir a casa seva.